L'APRENENTATGE DE LES CIÈNCIES A L'ESCOLA

En l’aprenentatge de les ciències és molt important escoltar les idees dels alumnes, d’aquestes derivar-ne d’altres, i mitjançant la comunicació, el diàleg, la recerca... arribar a la destrucció i reconstrucció de més idees

En les ciències un altre aspecte molt important és l’experimentació.

L'experimentació s’entén com el mètode d’investigació que es basa en la producció d’un fenòmen per tal de comprovar unes hipòtesis.
Dins l’escola, a primària, aquesta experimentació equival a la següent seqüència:
Observació - Hipòtesi - Experiència - Resultats - Interpretació – Conclusions

L’experimentació en l’escola sol implicar manipulació i tractar amb elements reals. Aquesta a més sol ser motivadora i engrescadora per part dels alumnes.
D’aquesta experimentació hem d’intentar sempre extreure el màxim profit fent intervenir a tots els nens i nenes en tot el procés de l’activitat.

Pel que fa a l’experimentació cal citar també certs mites que se’n fa d’aquesta. Un d’ells sol ser la necessitat de material " científic": estris específics, laboratori.... Però realment, per l’experimentació a educació primària no fan falta grans muntatges.
Avui dia, a les escoles, amb el material quotidià es poden realitzar gairebé totes les practiques i experiències científiques. L’ús d’aquest material, fins i tot dona més sentit al treball realitzat amb els nens i nenes, ja que això provoca que se’ls faci més proper i que el vegin més al seu abast.
Evidentment l’existència i la utilització de material preparat en els centres educatius estalviaria molta feina als diferents mestres, però això no significa que sense ells no es pugui dur a terme l’ensenyament de les ciències i les diferents pràctiques educatives

L’observació dins l’ensenyament de ciències és també un aspecte dominant i imprescindible.

Les característiques d’aquesta observació són:

• Sempre parteix de les idees prèvies dels nens i nenes.


• L’observació respon a una pregunta. Per ensenyar a observar s’ha de desenvolupar la capacitat de plantejar-se problemes, de fer-se preguntes...


• L’observació va més enllà d’una simple descripció. Una observació ha de suposar posar en pràctica diverses activitats intel·lectuals dels nens com per exemple: classificar, relacionar, ordenar, etc.


• L’observació no implica només l’utilització de la vista per part dels alumnes, sinó que posa en joc tots els sentits.


• L’observació ha de ser objectiva. Ha de tenir en compte la realitat impersonal. D’aquesta manera també s’ensenya als alumnes deixar de banda l’egocentrisme.


• L’observació només val com a tècnica pedagògica si és capaç de provocar la sorpresa, entusiasme, etc. en els alumnes.

Aquests dos aspectes important a l'hora d'ensenyar ciències a l'escola a nens i nenes de primària es poden aconseguir treballant a l'aula de ciències