INFORMACIÓ INTERESSANT PELS MESTRES SOBRE ELS FONGS I ELS VEGETALS

Sobre els fongs:
Com es nodreixen, com es reprodueixen?
Els líquens els col·locaríem al regne de les plantes, ja que aquests fan la fotosíntesis.
Els líquens són indicadors de contaminació: pocs líquens més contaminació, més líquens menys contaminació.
Els líquens apareixen a la part obaga (indiquen el nord).
Els líquens fan una associació amb d’altres organismes.(SIMBIOSI)
La simbiosi, és produeix quan els dos organismes surten beneficiats, és a dir, s’ajuden mútuament.
Ex: fong+alga=líquen
El fong pot donar la humitat que l’alga necessita i proporciona nutrients, i l’alga pot ferla fotosíntesis, per tant, pot crear matèria orgànica.

- Trobem més de 1000 espècies de fongs.
- L’estructura dels fongs rep el nom de TAL·LÒFITS (tal·lus). La seva estructura té forma de tal·lus, no tenen ni arrels, ni tiges, ni fulles de veritat, ni teixit cel·lular; sinó que són una successió de cèl·lules que formen uns fil·lament anomenats HÍFES, tot el conjunt d’hífes l’anomenem MISCELI, això succeeix en el cas dels fongs pluricel·lulars, perquè cal tenir en compte que també hi ha fongs unicel·lulars, que estan agrupats, però que a la vegada són independents.
- Els fongs no tenen clorofil·la, per tant no poden fer la fotosíntesis, aquesta és la principal diferència que presenten respecte les plantes.
Si no poden fer la fotosíntesis no poden crear matèria orgànica ni nutrients per alimentar-se, per això diem que són HETERÒTROFS (s’han d’alimentar d’altres organismes).
- Segons l’espècie de fong, s’alimentaran d’una altre espècie, establint una relació o una altra, així que trobem tres formes diferents de nodrir-se:
o Sapròfits: Viuen de la matèria orgànica que troben en el sòl.
o Paràsits: Un organisme que viu a expenses d’un altre se’n aprofita i a més a més l’altre organisme en surt perjudicat. Podem trobar fongs paràsits de vegetals i fongs paràsits d’animals.
o Simbiòtics: Associació d’un fongs amb una altre organismes, on els dos organismes es beneficien.
S’alimenten per absorció a través dels enzims digestius, no fan la digestió. Els enzims digestius, degraden la matèria orgànica en nutrients més simples i llavors el fong absorbeix aquests nutrients producte de la degradació.

Centre d’interès els fongs, a partir d’aquí altres temes que puguem treballar:
- reproducció dels fongs (sexual/asexual)
- alimentació
- higiene
- contaminació
- temes culinaris


Sobre els vegetals:
- No es desplacen, estan en un espai limitat perquè són immòbils. Per això han de suportar d’una forma eficaç els factors de canvi en l’hàbitat on viuen.
- Fan la fotosíntesis i per tant són autòtrofs.
- Els vegetals no tenen sistema nerviós.
Humans i animals, tenim sistema nerviós i per això responem davant d’un sistema nerviós.
- Plantes no tenen sistema nerviós, no poden respondre als estímuls externs, sinó que poden donar resposta de creixement als estímuls externs.
- Els fongs tampoc tenen sistema nerviós.

FUNCIONS BÀSIQUES DELS VEGETALS:
- Fotosíntesis
- Nutrició
- Reproducció

- Els vegetals estan sotmesos a canvis estacionals i el seu cicle vital està condicionat aquests. Això no passa tant en llocs on no hi ha canvis estacionals, per exemple a l’equador o en els tròpics on hi ha un mínim canvi estacional.
- A l’escola es poden treballar els vegetals segons els canvis estacionals: caure les fulles, florir,...
- El creixement de les plantes és constant, permanent (sinó tenen canvis estacionals) el de l’ésser humà no.

REPRODUCCIÓ DELS VEGETALS: treballar les plantes amb flors (són les més comunes), ja que la flor és l’òrgan reproductor més important.

-BRIÒFITS: molses i hepàtiques (sense teixits conductors)
-CORMÒFITS: falgueres (es reprodueixen per espores), coníferes i plantes amb flors (arbres, arbustos,...) (tenen teixits conductors).

És molt important que els alumnes vegin la relació entre llavor flor i fruit.
Llavor: orgànuls que podran donar espècies iguals de l’espècie procedent.
Fruit: veure diferents tipus de fruit.

OERVACIÓ D’UNA RAVENISSA BLANCA I UNA PONCELLA:
Aquesta observació es pot fer també amb d’altres plantes que tinguin flor, i serveix per veure les diferents parts d’una planta tot manipulant amb elles a la classe i podria ser en petits grups.

Ravenissa blanca: conjunt de flors amb una mateixa tija, els filaments dels costats (semblants als d’una mongeta)

Hi ha un pistil per cada flor.
Un flor de tot el conjunt té:
- 4 antenes
- 4 filaments
- 4 pètals
- 1 sèpal
Les 4 antenes i filaments formen l’estam → estigma

Poncella:
- 4 pètals
- el sèpal el perd quan floreix
- pistil càpsula
- més de 20 estams